“És molt important la comunicació per crear un ambient tranquil, de confiança i confidencial”

Publicat el 14 de setembre de 2020

Arnau Andrés, gestor covid al CAP Adrià de Barcelona
Arnau Andrés, gestor covid al CAP Adrià de Barcelona

Arnau Andrés Rodríguez
Gestor covid del CAP Adrià

Arnau Andrés (1999) és un estudiant d’infermeria que va tenir el primer contacte amb l’atenció primària durant les pràctiques universitàries al CAP Adrià just abans de començar la pandèmia del coronavirus. L’experiència va resultar tan positiva que s’ha convertit en gestor covid en aquest centre, una feina que desenvolupen els administratius sanitaris i que posa en relleu la seva importància dintre dels equips. Andrés explica com realitzen el seguiment de casos sospitosos i dels seus contactes amb l’objectiu de trencar la cadena de contagis i com resulta clau crear un ambient de confiança i confidencial amb els pacients. Aquesta setmana participa en la iniciativa #ICSfluencers on explicarà en primera persona la seva tasca com a gestor covid.

Com arribes a ser gestor covid?

Vaig fer les pràctiques al CAP Adrià del 3r curs del Grau d’Infermeria des d’octubre de 2019 fins a febrer de 2020 i vaig estar molt a gust, en aquest CAP estic com a casa. Ara, necessitaven urgentment incorporar els gestors covid, que era una figura nova en els centres i vaig acceptar aquest repte. 

Com és la tasca del gestor covid?

Malgrat la formació i les explicacions, ho veus realment quan estàs a la consulta. A mi no m’agrada el concepte de rastrejador perquè sembla una tasca policial per aconseguir contactes i crec que la nostra feia va més enllà de treure un llistat de noms i telèfons.

Descriu una jornada de treball.

Ens preparem amb l’equip de protecció individual (EPI), obrim les bases de dades que necessitem i comencen a rebre pacients. Nosaltres fem entrevistes a dos perfils de persones. Per una banda, entrevistem presencialment les persones amb símptomes que venen al CAP, tenen una visita amb un professional sanitari, es fan una PCR i després passen amb nosaltres, quan encara no tenen el resultat de la prova. Si aquestes persones donen positiu en la COVID-19, els ‘scouts’ truquen per telèfon la llista que hem facilitat per explicar-los que una persona amb qui han tingut contacte estret ha resultat infectada i els informen, entre altres coses, que han de fer-se una prova PCR. Llavors, si donen positiu, nosaltres fem entrevista telefònica a aquests contactes que, en principi, són asimptomàtics, per treure el llistat dels seus contactes estrets i continuar així el seguiment de la cadena de contagis.

En què consisteix l’entrevista?

Una vegada identifiquem la persona, l’entrevista té dues parts. La primera està dirigida a avaluar el risc de rebrot en cas que la persona sigui positiva. Són preguntes dirigides a conèixer la interacció social en els últims dies i saber si ha estat en contacte amb un positiu o si ha tingut contactes estrets. Es pregunta sobre com han sigut les relacions presencials, quantes persones conviuen al domicili, si hi ha persones de risc per patir malalties prèvies com diabetis, o hipertensió o tenen una edat avançada o són lactats. I, després, passem a la segona part, que és la identificació de contactes. També li expliquem quant trigaran els resultats, el tipus d’aïllament que ha de seguir tant si és positiu com negatiu i promovent l’ús de La Meva Salut. 

Què és un contacte estret?

És una persona amb qui has estat a menys de dos metres, sense mascareta i durant més de 15 minuts. Un exemple clar és un bar, on romans una estona llarga, sense distància i les persones no porten mascareta perquè estan consumint.

Quines dades requeriu en la identificació de contactes?

Demanem nom i, si pot ser, cognoms, telèfon de contacte, l’àmbit en el qual ha tingut el contacte, ja sigui laboral, familiar, social, hospitalari… i l’última data de contacte amb aquesta persona. En les persones amb símptomes, que encara no tenen el resultat del test, demanem els contactes a partir de les 48 hores prèvies a l’inici dels símptomes. I, en les persones asimptomàtiques positives, demanen els contactes a partir de les 48 hores prèvies a la realització de la PCR.

Quant triga una entrevista amb un gestor covid?

Depèn de les preguntes que et faci i dels contactes que et faciliti però està entre els 15 i els 25 minuts.

“L’entrevista té dues parts. La primera està dirigida a avaluar el risc de rebrot amb preguntes dirigides a conèixer la interacció social, i en la segona identifiquem els contactes estrets”.

Quines eines o habilitats són útils en aquesta entrevista?

És molt important la comunicació per crear un ambient tranquil, de confiança i confidencial, perquè estem demanant dades d’altres persones. Els ajudem a relaxar-se, incentivem que facin memòria per recordar contactes o que busquin a l’agenda del mòbil. De fet, m’han preguntat si una aplicació podria substituir la nostra feina i crec rotundament que no. Nosaltres ja treballem amb una aplicació que té la missió de recollir les dades, però una eina informàtica no pot percebre la comunicació no verbal del pacient ni crear aquest clima de confiança i de confidencialitat per conscienciar la persona sobre la situació que està vivint. De fet, no és igual quan fem les entrevistes per telèfon que presencialment. 

És complicat aconseguir que facilitin una llista de contactes completa?

Depèn de la persona. Es nota molt si entenen la nostra tasca de localitzar contactes. Quan treuen el mòbil, consulten l’agenda o es queden pensant mirant el sostre, és un senyal positiu. No és significatiu si et dona dos contactes o vint perquè potser és una persona que no ha tingut contacte estret amb gent perquè ha sigut responsable i s’ha aïllat en notar símptomes. Després hi ha persones amb poques ganes de col·laborar, que et proposen enviar-te un correu quan sàpiguen el resultat del test o que volen avisar els contactes personalment en cas de PCR positiva. Aquí no podem forçar la situació i la nostra tasca és sensibilitzar aquests pacients sobre la importància de seguir els canals de la xarxa de salut pública per aturar les cadenes de contagis. També depèn de la població de referència del centre i al CAP Adrià l’experiència general és d’un ambient col·laboratiu.

Com és l’estat anímic de les persones que us arriben o que truqueu per telèfon?

Hi ha de tot, com persones que arriben convençudes que els seus símptomes no són coronavirus però venen a descartar la malaltia. Altres estan molt angoixades i fan moltes preguntes. Estan nervioses, han passat per un professional sanitari, per una recollida de mostres per a la prova PCR i arriben a una tercera consulta. També ens trobem amb situacions laborals i personals complexes i podem percebre si seguiran o no les recomanacions, però no podem jutjar, la nostra tasca és informar i conscienciar.

Com és la formació del gestor covid?

És una formació telemàtica i suficient per a la tasca que realitzem. Com hi ha molta informació la vas assimilant quan l’expliques a la consulta. A més, és una formació continuada, ja que cada dia tenim reunions per repassar dubtes o les novetats en els protocols, que canvien en funció de l’evolució de la pandèmia.

Com ho estàs vivint en l’àmbit personal?

Estic motivat, tranquil i no gaire angoixat. M’agrada el que estic fent perquè m’encanta estar en contacte amb la gent. Però em preocupa el futur. Ara hi ha molta gent fora i persones que no venen a fer-se PCR per diferents motius i de cara a setembre i octubre pujaran els casos. Però sé que la feina que estic fent és important.

Com a futur infermer, com valores aquesta tasca que s’ha encomanat als administratius dels equips d’atenció primària?

Aquest és un exemple de la gran tasca que realitzen els administratius en un CAP. Sempre estan fent coses i són els responsables, per exemple, de gestionar i dirigir totes les peticions que arriben al centre per qualsevol canal. Hem de reconèixer la seva feina i, encara que no tinguin una formació sanitària, no significa que no siguin importants. Quan s’havia vist un administratiu amb EPI i rebent pacients dintre d’una consulta? Doncs els gestors covid ho fem. 

Què penses de la teva estada a l’atenció primària?

Quan comences la carrera, el desconeixement fa que li donis més importància a l’hospital per la repercussió que té, però des que he fet les pràctiques he valorat l’atenció primària i, de fet, m’agradaria treballar aquí en algun moment de la meva carrera, perquè crec que és molt important la seva tasca de prevenció i promoció de la salut. Si potencien aquestes accions es podrien reduir molt els casos que arriben a l’hospital, de la mateixa manera que passa amb la COVID-19, on l’atenció primària juga un paper fonamental.

Més informació sobre la tasca de l’Arnau Andrés com a gestor covid a #ICSfluencers.

Baner_parlem_amb_GTBCN_entrevistes